Intentar assolir poder en els òrgans de representació democràtica implica un reconeixement més o menys explícit de la sobirania d’aquelles institucions sobre la nació representada, o bé l’acceptació tàcita de les seves regles de joc. Malgrat que, en una nació ocupada com la nostra, sovint cal recórrer a les mateixes institucions del poder que es vol superar, cal tenir present la submissió que suposa integrar-se plenament en el sistema polític espanyol.
Al Congrés espanyol, en coherència amb els principis nacionals i amb l’exercici del Dret d’Autodeterminació del 2017, no s’hi ha d’anar. A més, el balanç de la participació institucional dels partits independentistes ha estat desolador. Atrapats en les dinàmiques espanyoles, les promeses de resultats que havien de compensar la seva subordinació han fracassat. El motiu és clar: no hi ha cap avenç nacional possible des d’Espanya.
D’altra banda, l’independentisme dit de “bloqueig” corre el risc de la gesticulació buida. En el millor dels casos, serà silenciat, i en el pitjor, serà interpretat com un objecte folklòric al qual es permet, gràcies a la suposada generositat de la “democràcia” espanyola, fer proclames purament testimonials.
Solidaritat Catalana per la Independència demana l’abstenció a les eleccions espanyoles. Cal evitar el malbaratament dels valors fonamentals de l’independentisme, preservant-ne la capacitat d’exercir un poder creatiu. Emplacem la nació catalana a continuar treballant en aquelles accions polítiques que ens condueixin inequívocament al nostre alliberament nacional.